Susana Ecay: “Sempre s’ha de treballar cooperativament és important aprendre-ho”

L’1 de febrer del 2022 es va canviar la direcció a l’institut Andreu Nin. La Susana Ecay, 13 anys després d’agafar el càrrec com a directora, ho ha deixat. Les redactores de l’optativa de la revista han decidit fer-li unes preguntes.

Quants anys fa que et dediques a la docència?

Em dedico a la docència fa uns trenta-set anys, però a centres públics vaig aprovar oposicions i vaig venir l’any 1997. Abans d’això, estava fent docència alternativa.

Sempre t’has dedicat al món de la docència?

Sí, i a l’esport.

Quan vas començar a treballar a l’Andreu Nin?

Vaig començar a l’institut Andreu Nin l’any 1997.

Sempre has treballat en aquest centre?

No, vaig treballar al centre de primer d’ESO quan era la cooperativa, a la Bisbal del Penedès i els Secallets.

Per què vas decidir ser directora?

Vaig decidir ser directora perquè fa dos anys que era cap d’estudis de primer cicle amb la Roser i amb l’anterior director vam començar una actuació per l’institut que donava molts diners, en la qual jo era l’única que creia, i el director va marxar. Jo ja tenia els meus fills que no em necessitaven i com no era rica ni m’havia tocat la loteria, o treballava o em queda sense diners, així que vaig decidir agafar la direcció i continuar.

Com van ser els teus primers anys com a directora?

En els meus primers anys tenia uns objectius molt concrets, que tenien com a finalitat tirar el projecte endavant i millorar la disciplina del primer cicle, que abans era molt complicada. Els primers anys van ser molt tranquils.

Alguna vegada has tingut algun conflicte greu amb algun professor? Quin?

Sí, va ser perquè un professor no va fer servir els EPI de protecció i un alumne es va electrocutar. Vam tenir la sort que no li va passar res, però si hagués passat, la responsable era jo.

Per què has decidit deixar la direcció?

Perquè ara ja soc àvia i perquè el departament tampoc tenia la mateixa empremta que tenia abans, tot i que tenia un bon equip. A més, ja no tenia la mateixa il·lusió i els problemes se m’anaven fent muntanyes. Al final el cos ho nota i surten malalties.

Havies pensat alguna vegada en deixar el càrrec abans de fer-ho definitivament? Per què?

Sí, vaig pensar en no començar aquesta última legislatura, però els companys em van dir que no marxés, que ells estarien amb mi, però van marxar dos professors aquell mateix any i vam tenir un membre menys a la direcció. A tot això se li van sumar els problemes de la pandèmia i en general he estat una mica contra corrent. Ara ja he pres la decisió de deixar la docència definitivament.

Consideres que és difícil ser directora d’un centre?

Sí, perquè no pots planificar-ho tot com voldries tenir. Has d’apagar molts focs, estàs amb quaranta mil històries i has de callar, i a mi això em costa molt.

Quin consell li has donat a la nova directora?

Que sigui ella, i que sigui ella la que tiri endavant, perquè té bones idees. De fet, l’estic fent assessora.

Com vas afrontar la pandèmia des del teu càrrec?

Vam afrontar-ho fent 24h cada dia de la setmana i, a més a més, havíem d’estar connectats sempre.

Com recordes les primeres hores del confinament?

Estranyes. Al principi estàvem tan cansats perquè pensàvem que seria tot més calmat, però com els alumnes no podien suspendre hi havia gent que no feia res, i tu havies de fer molta feina per intentar motivar els alumnes. Havíem d’avisar a cada professor perquè es connectés als horaris.

Des del primer dia de la teva docència fins l’últim, penses que l’educació del centre ha canviat?

Si, hem aconseguit moltes coses, no només per mi, sinó que per tot l’equip. Sempre s’ha de treballar cooperativament, és important aprendre-ho.

Penses que l’educació d’avui en dia està ben enfocada?

Jo crec que van molt atracallats, estan fent canvis massa dràstic o no escolten a qui s’ha d’escoltar, que són els que estan a les trinxeres i no estan a les oficines. A més, crec que s’estan perjudicant en aquest aspecte el fet de començar una setmana abans.

Redactors Juniors

,
close