Jannat Bentamou i Kawtar Bouyaddid, redactores de l’Andreu Nin Report
El dia 18 d’abril en Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, va obrir les portes de la sala de plens a les joves reporteres de l’Andreu Nin Report per donar resposta a totes les seves inquietuds.
En una xerrada propera i distesa, l’alcalde del Vendrell va respondre de manera exhaustiva i entenedora a totes les preguntes que les reporteres de l’Andreu Nin Report i la Scor Report van traslladar per part d’ambdues redaccions escolars.
Què és el que més li agrada del seu treball? Creu que és una feina complicada?
El que més m’agrada és veure, tot i que a vegades no ho aconsegueixes, que allò que proposes i aquells canvis que vols implementar en el municipi, perquè es vegi més maco i que la gent se senti més a gust, es fan realitat. Aquesta és la satisfacció que té un alcalde quan té un objectiu i s’acaba fent realitat.
Crec que totes les feines tenen la seva complexitat, però l’important és que m’agrada i que ho faig amb il·lusió i amb un objectiu, que en el meu cas és el bé de la població del Vendrell. Si ho fas amb aquesta actitud, cap feina és complicada.
Si en algun moment deixa l’alcaldia, continuarà al món de la política o tornarà a la docència? Què és el que més troba a faltar de ser professor de secundària?
Doncs sí, jo soc funcionari, per tant em jubilaré com a professor. Ara mateix soc inspector d’educació, però he arribat a la política sent professor, per tant, al final seré professor d’uns alumnes com vosaltres. El vincle que estableixes amb els alumnes i amb les seves famílies és molt estret. Escoltar els problemes, neguits i les il·lusions dels joves quan ets professor o tutor et dona ganes de sortir de l’aula i portar aquestes inquietuds a l’Ajuntament. Soc alcalde, en part, gràcies a ser professor. Quan els ciutadans em diguin “ja està Kenneth, ja en tenim prou”, tornaré al meu institut, que és el Baix Penedés o allà on em toqui de destinació.
Què li agradaria que els veïns del Vendrell veiessin en vostè?
Una persona corrent, que és professor d’institut, que un dia decideix fer un pas endavant i que també intenta, des de la política i des de l’Ajuntament municipal, col·laborar i continuar construint un Vendrell millor pels nostres fills, filles, nets i netes. Una persona que simplement dona un cop de mà per intentar millorar. Jo tinc tres fills, per això al final la meva il·lusió és que els meus fills se sentin a gust a casa seva. Això, si ho traslladem el conjunt de la població, és com m’agradaria que em veiessin els meus veïns i veïnes; com un més, però que té aquest objectiu: treballar una mica pel col·lectiu.
Quins eren els seus objectius en el moment en què es va fer alcalde? Quins ha complert?
Un dels objectius era fer les escoles bressol gratuïtes perquè tots els nens d’1 i 2 anys poguessin anar a l’escola bressol, independentment si les seves famílies tenien diners o no. Això ja és una realitat. I es tracta d’una realitat única al país. Només nosaltres podem garantir gratuïtat i plaça per qualsevol nen o nena. És un objectiu que era més una il·lusió que un objectiu, i l’hem fet realitat, per tant, podria ser un exemple.
Un altre exemple que hem fet realitat, però m’agradaria que encara es concretés més és la qüestió de l’habitatge. Al Vendrell, com en general a tot el país, tenim problemes d’accés a l’habitatge; és a dir, els preus en general de l’habitatge estan pujant molt i l’habitatge de compra encara més. Per desgràcia té una explicació: el Vendrell creix molt ràpidament de població, ja que estem relativament prop de Barcelona, que expulsa població, i quan arriba al Vendrell, i també a Calafell, Cunit i altres municipis de la franja marítima, la gent de Barcelona vol instal·lar-se aquí. És normal perquè estem a l’abril i fa un dia esplèndid i, si vols, pots anar a la platja, al parc o a passejar pels carrers del Vendrell. Aquesta qualitat de vida és la que a les grans ciutats no és tan fàcil de tenir; tenen altres coses, però aquestes no.
Bé, i com hi ha molta demanda, el preu puja i puja, i des de les nostres possibilitats hem creat el primer paquet de pisos municipals de lloguer social, que ens els ha cedit la Sareb, que és el banc que va fer, en el seu moment, l’estat per totes aquestes propietats immobiliàries que van quedar embargades o en mans del banc i que es poguessin posar, com és el cas nostre, a disposició dels ajuntaments per fer un lloguer social. Tenim un paquet de 25 pisos i l’hem d’anar ampliant, per això estic content perquè és el primer parc de pisos públics de la història del Vendrell. Es va crear durant el passat mandat, però no vull que siguin 25, sinó que, si poden ser 55, millor, perquè fan molta falta.
Quina és la seva opinió sobre l’eliminació de l’ESO a l’Institut Andreu Nin?
Bé, totes les eliminacions són dolentes, és evident, però si hi ha algun objectiu superior, que en aquest cas entenc que respon a la baixada de natalitat, és comprensible.
Els grups de primer d’ESO el curs que ve els podrem ubicar al Baix Penedès, apretadets, i d’aquesta manera guanyar espai a l’Institut Andreu Nin per ampliar les places i l’oferta d’FP, perquè és un problema al país i al Vendrell també. Molts alumnes que acaben quart d’ESO tenen la il·lusió d’estudiar un grau de formació professional i falten places. Es queden sense poder estudiar on volen i han d’anar a Vilafranca o a Tarragona, o estudien una altra cosa o, en els pitjors dels casos, perden un any d’estudis.
L’Andreu Nin és un institut molt potent en l’FP perquè té una llarguíssima trajectòria amb algunes famílies o alguns graus que són gairebé únics; com pot ser tot el tema de l’automoció, molt vinculat a Idiada. Després hi ha d’altres també molt demandats, com l’àmbit d’administració, d’auxiliar d’infermeria, el tema d’esports o tot el sociosanitari, perquè tenim un hospital important. Vull dir, és un centre molt potent, però encara ha de créixer perquè necessitem moltes més places. Per tant, el fet de tancar, com a tal, no sempre és bo, però si té l’objectiu d’ampliar les places per poder fer FP sense que ningú es quedi fora, i tenint en compte que caben els grups de l’ESO al Baix Penedès, doncs és un mal menor, per dir-ho d’alguna manera.
Té pensat augmentar les zones d’oci o d’esbarjo juvenil? N’hi ha suficients actualment?
Un poble amb molta vida d’oci juvenil o nocturn és dolent en el sentit que hi ha molt de xivarri a les nits, però que hi hagi zero també és un problema. Els joves del Vendrell han de relacionar-se, per això vaig prendre una decisió el 2020, a l’inici de la pandèmia, quan hi havia la necessitat de relacionar-se. Ens vam inventar la Primavera Vendrellenca fent un primer concert al pàrquing de les escoles: hi havia un DJ tot envoltat de taules, que la gent havia de reservar, amb mascareta, evidentment, i a l’aire lliure. Avui en dia ja s’ha consolidat. Crec que és un exemple del que pot fer l’ajuntament; facilitar espais i fer activitats perquè els joves es relacionin. Altres qüestions són les discoteques, que aquí ja n’hi ha alguna, però és privada. En aquest tipus de negoci nosaltres hi podem col·laborar, però no directament, sinó que depenem de la voluntat d’algú que vulgui fer una inversió al municipi.
Al Vendrell hi ha pocs llocs on facin extraescolars i que t’ensenyin teatre i com actuar, com per exemple el Teatre Espai. Aprofitant que tenim el teatre Àngel Guimerà, podria ser bona idea fer classes d’interpretació o alguna cosa semblant, ja que tenim també un batxillerat artístic al municipi. Vostè què en pensa? Hi ha alguna proposta o iniciativa per fer del Vendrell un municipi atractiu pels joves amb inquietuds artístiques?
Molt bona proposta. Prenc nota. En primer lloc, com has dit tu, tenim un batxillerat artístic que és, en aquest cas, a l’Institut Baix Penedès, i que és pràcticament l’únic de la comarca, per tant tenim estudis relacionats amb el món de l’art, del teatre, etc. Hem d’anar ampliant aquesta oferta, perquè hi ha poques places, ja que només tenim un grup de batxillerat artístic de 30 o 35 alumnes, i això és relativament poc. Em sembla una superbona proposta; m’ho anoto. Des de l’Ajuntament col·laborem amb una entitat que sí que fa extraescolars i que sí que fa alguna cosa de teatre, en funció de les peticions de les famílies, que és la Ballaruga, però entenem que el teatre dona moltes eines personals per a qualsevol àmbit.
Com queda el mapa de mobilitat amb la introducció de patinets elèctrics a la vil·la?
Doncs queda bé. Tenim un poble, un municipi, que és pràcticament pla, excepte a Sant Vicenç de Calders; per tant, és perfecte per moure’s amb vehicles que no siguin el vehicle privat; ja sigui amb bicicleta o patinets. Per això hem fet el primer carril bici. El vam inaugurar el 2021 o 2022, ara mateix no ho recordo, i és el que uneix l’estació amb la zona escolar.
Al juny inaugurarem la carretera de Sant Vicenç de Calders poble, i al costat hem fet una zona per vianants amb espai per bicicletes i patinets. Podrem anar des de l’estació de tren fins a Sant Vicenç poble directament passant pel carril bici amb patinets, bicicleta o caminant. També estan a punt d’entregar-nos el projecte per fer la via verda que porta des del monument dels castellers fins a l’inici de Coma-ruga. Ens entreguen el projecte ja aquest mes i consisteix en allargar la via verda a través del torrent dels Aragalls, que ja no funciona perquè es desvia i ja no passa l’aigua, fins a la sorra de la platja; per tant podrem anar en bicicleta, patinet o caminant, cadascú com vulgui, des d’aquí els castellers, passant per l’estació de tren, fins la platja i el passeig de Sant Salvador. La nostra idea és fer una xarxa d’altres mobilitats sostenibles aprofitant aquesta sort que tenim de paisatge i de clima. Aquest és un dels nostres objectius: tenir un municipi que es pot fer directament a peu, en patinet o en bicicleta, ja que les distàncies són raonables i, a més a més, és bo caminar perquè és saludable. Hem d’apretar per afavorir una vida saludable entre els nostres ciutadans i, en aquest aspecte, els patinets són fantàstics i, a més a més, donen molta llibertat de moviment, sobretot per a algunes edats, però hem de saber que han de complir certes normatives, com qualsevol altre vehicle, evidentment.
Algunes zones del Vendrell no estan ben comunicades (Muntanyeta, El Nou Vendrell, Oasis, les platges…), es preveu un pla de millora?
Bé, en això estem ara. Mirarem que la comunicació es faci mitjançant altres maneres d’arribar, no només amb cotxe. Aquest és l’objectiu. Perquè hi ha zones que estan una mica allunyades o són de difícil accés i no és convenient, perquè necessitem que tot estigui més cohesionat. Ara som en un punt en el qual estem pensant com podem millorar-ho, perquè a Les Mates, la zona del cinema i alguns restaurants de per allà estan relativament a prop, és a dir, es pot arribar perfectament caminant en uns quinze o trenta minuts, però, s’ha de mirar de com fer més agradable el trajecte per facilitar el camí a alguns joves. Bé, als joves i a tothom que vagi al cinema o a algun restaurant. S’han d’anar millorant aquestes coses sempre prioritzant el vianant, la bicicleta, el patinet i aquests altres sistemes de mobilitat en zones que no són fàcils d’arribar.
Durant el procés de documentació de la fase de preparació d’aquesta entrevista ens hem assabentat que existeix una aplicació per als residents de Coma-ruga en la que pots avisar al bus perquè passi a prop de casa teva. Què heu fet per donar-la a conèixer? Està funcionant bé? Quin percentatge de població l’utilitza i quina franja d’edat tenen la majoria de les persones?
Doncs sí, justament perquè tenim urbanitzacions i zones allunyades on viu poca gent, amb baixa densitat de població la major part de l’any, utilitzem aquest sistema. L’autocar passa si es demana, sent diferent d’un bus habitual, ja que no té parades fixes, sinó que van passant a demanda. Li diem “Pasbus”. Si vas a comprar o a casa d’algun familiar, avises El Pasbus per telèfon o pels diferents mitjans, aclarint l’hora en què pugui estar disponible i la parada per on vols que passi. Abans hi havia autocars que rondaven el municipi amb molt pocs viatgers mentre que ara n’hi ha moltíssims. Hem d’ampliar els serveis a causa de l’augment de la població i demanda, sobretot per treballar i estudiar, sent ells els màxims usuaris, que és fantàstic. També oferim diverses línies escolars.
Constata que hi ha un augment de la delinqüència al Vendrell? Quines mesures es prendran?
La delinqüència és un fenomen que es generalitza a tots els països. Combina diferents qüestions com, per exemple, prevenir la delinqüència. Requereix feina saber d’on ve i intentar posar fi a aquesta delinqüència, i posar-hi més seguretat i policia. La policia no està del tot desplegada pel país i el nombre de policies és baix, per això no estem donant encara un bon servei.
Creu que els joves poden sortir pel municipi amb seguretat? Hi ha alguna previsió/actuació en aquest sentit?
Jo voldria pensar que sí, però sempre s’ha de ser prudent. S’ha de saber amb qui vas, on vas, què faràs… La seguretat comença amb un mateix. Nosaltres, com veieu, reforcem molt la presència policial. Sempre és millor anar amb compte, en grup, evitar estar sol o sola a altes hores de la nit… Les activitats i festivitats una mica més problemàtiques les tenim bé controlades. Aquí hi ha policia local, cosa que en altres pobles no n’hi ha, sobretot per motius de població. Tampoc solen estar tan pendents d’aquestes coses, no com nosaltres. Altres municipis depenen més dels mossos. Per tant, sí, la seguretat és important.
Fent aquestes preguntes a l’optativa de revista ens hem adonat que hi ha molts serveis al Vendrell que no coneixem, com, per exemple, l’aplicació “Cuidem El Vendrell”, hi hauria alguna manera de fer promoció d’aquesta aplicació entre la població més jove?
Intentem anunciar-ho i explicar-ho a través de les xarxes, que és on esteu més presents. De totes maneres, està bé perquè, per exemple, vosaltres us heu informat abans de venir aquí, i a la fi, això és la clau, perquè, quan algú necessita alguna cosa, ha de poder-ho trobar amb facilitat. És a dir, que en el mateix moment que necessitem buscar alguna informació és important que la tinguem accessible. L’aplicació “Cuidem el Vendrell” és un servei molt fàcil d’utilitzar; només consisteix en, si tu veus alguna cosa que està malament, com per exemple, una rajola, fer una foto amb el nom del carrer i amb la informació necessària per saber on es troba. Acte seguit aquest missatge ens arriba a nosaltres i enviem algú perquè ho arregli al més ràpid possible.
Com afronta les restriccions d’aigua, a causa de la sequera, a les dependències esportives municipals?
Curiosament, això té moltes lectures. Tot i ser de la zona del Baix Penedès, el Vendrell, en especial, és de les zones més seques del país; tenim una pluviometria mínima al país, uns 300-400 mil·límetres anuals. Això és semidesèrtic, com Almeria i Viladecans, que són les poblacions més seques de la Península Ibèrica. Una de les circumstàncies de la natura és que tenim uns ponts, els ponts de Tomoví, a la zona d’Albinyana, que són de la propietat de l’Ajuntament del Vendrell des de finals del segle XIX. Els alcaldes d’aquella època van fer inversions; no hi havia prou aigua i van comprar aquells pous, que tenen una aigua de molta qualitat. Tenim una reserva pròpia molt bona d’aigua subterrània, però hem de cuidar aquesta aigua perquè l’aigua subterrània s’ha anat acumulant durant segles. L’aigua de la pluja s’ha anat filtrant a diferents bosses sota terra, però ho ha fet al llarg de segles. Ara mateix estem traient del pou aquella aigua. Hem de ser molt curosos perquè triga segles a omplir-se. Aquests pous els hem de conservar, per això l’aigua que bevem és en un 50% aigua de pou i en l’altre 50%, aigua dels rius, principalment de l’Ebre.
De quins recursos disposa El Vendrell per afavorir el turisme?
Tenim un tresor de la natura, que són les platges. Unes platges fantàstiques on no estem perdent massa sorra, pels fenòmens de la natura, fenòmens d’erosió, ja sigui el vent o l’aigua, que són els agents d’erosió principal que fan que de manera natural en uns llocs se n’elimini i en d’altres se n’acumuli. El Vendrell, en comparació amb altres pobles veïns, guanya sorra, i això fa que tinguem unes platges envejables. A banda, tenim un clima fantàstic i, en l’àmbit cultural, tenim la sort de tenir uns personatges de primer nivell, com pot ser Àngel Guimerà i Pau Casals, amb el seu museu i una història fantàstica. També som un municipi mediterrani al 100%, ja que tenim una simbiosi de paisatges entre mar, planes, muntanyes i vinyes.
També tenim el riuet; unes aigües termals a 100 metres del mar amb una aigua mineral que va molt bé per la pell. És un luxe i un cas únic. Tenim forces elements que ens fan singulars i diferents.
Es preveu que el transport públic sigui gratuït pels vendrellencs?
Per fer-ho gratuït, l’Ajuntament hauria de posar diners, i això vol dir que hauríem de tenir els diners suficients per fer-ho possible. Ara, per fer-nos una idea, estem ingressant uns 40.000 € anuals dels bitllets del transport públic. Aquests diners, que ara els paguen els veïns i veïnes, els hauria de pagar l’Ajuntament i això comporta que els ha de tenir disponibles. Són decisions que s’han de calibrar. Si és gratuït i la gent utilitza el servei haurem de disposar de més línies i un millor servei, i això té un cost que s’ha de calcular bé, perquè la gratuïtat algú la paga.
I ja per acabar amb l’entrevista, quin és el seu lloc preferit del Vendrell i per què?
El meu lloc preferit és la platja; soc bastant de platja. M’agrada molt tombar pel passeig i caminar per la sorra. No m’agrada estirar-me a la sorra amb la tovallola com un cranc, això no m’agrada, però sí veure el mar, sobretot ara en aquesta època: està buit, estàs més tranquil i és fantàstic, sobretot m’agrada més ara a la primavera i a la tardor. A l’estiu costa anar una mica, entre la calor i que hi ha molta gent, però benvinguts siguin els visitants i agraït que vingui més gent, perquè hi ha molt més moviment. Tombar pel passeig aquests dies de primavera o tardor és el que més m’agrada.
