Danae de la Vega: “Arribes a batxillerat i ets un adult, de la nit al dia”

La Danae de la Vega és una alumna que fa batxillerat humanístic a l’Andreu Nin. Aquest any finalitza els estudis al nostre institut i es prepara per encarar-ne de nous.

Has estudiat des de primer de l’ESO en aquest centre? 

Sí, des de primer de l’ESO.

Què volies ser de gran? 

He passat per moltes coses, però principalment sempre he volgut ser professora, però després aquí, a primer de l’ESO vaig descobrir l’optativa d’alemany i em vaig enamorar. I hi ha hagut variacions, tanmateix, ara ho vegi bastant clar.

Et va costar el canvi de l’ESO a batxillerat?

El canvi pròpiament no, sobretot està en el tracte en si. L’ESO és la prolongació d’una guarderia per nens, és a dir, el tracte segueix sent el mateix. Però arribes a batxillerat i ets un adult, de la nit al dia. Això hi ha qui ho porta bé i d’altres que ho porten una mica pitjor. És molt estressant perquè hi ha molt volum de treball. A l’ESO es treballa més en projectes i arribes a batxillerat i tens examen gairebé setmanals. És molt feixuc, però si més o menys portes el contengut assumit, tires milles. Però hi ha bastants entrebancs, s’ha de ser sincer, no tothom acaba. Molta gent s’apunta a primer de batxillerat i després desgraciadament ho van deixant. No obstant això, no s’ha de tenir por, s’ha de ser conscient que moltes vegades no sempre es diu la realitat. També s’ha d’organitzar bé, si a classe s’aprofiten les hores després no hi ha tanta feina a casa. Però si hi ha manca aquí, doncs després ho tens tot a casa i tens les sis hores d’aquí i ja arribes cansat a casa.

Tenies clar que volies fer batxillerat? 

Ho tenia clar, tanmateix, em feia molta mandra. Cadascú sap els seus punts forts, on és millor a on li van millor les notes i a mi al final estudiar m’anava bé, si o si haig de fer batxillerat, i justament va ser a l’època de la pandèmia.

Quin batxillerat has fet? 

Humanístic, pur i dur. 

Han sigut difícil aquests dos anys? 

Hi ha hagut moltes dificultats, la pandèmia ha sigut una d’elles, com per exemple el canvi d’horaris, normatives… “Ara heu de venir, ara no”. Sense l’organització no sé viure i arribar allà sense molta organització, em repeteixo, però sobretot pel que fa al volum de tasques, hi ha molt, arribes esgotat és com una marató que dius prou, físicament i mentalment acabes esgotat. L’any passat sobretot a l’hora d’anar, un dia a classe els altres dos a casa, després ara classe telemàtica ara classe presencial. I aquest any més en el tema l’organització del centre que ha sigut penosa, perquè s’ha de dir tots els punts forts i les mancances.

Et sents preparat per fer la selectivitat? 

Sí, perquè si més o menys tens assolits els conceptes al llarg de l’any al final és de fer una repassada. Jo només faré les matèries comunes, les fases generals.  

Has començat a estudiar?  

No, començo a estudiar dilluns que bé, el dia 6 de maig. 

Com t’organitzaràs? 

Sincerament, encara no ho sé, perquè no he començat ni les classes. Encara no les hem organitzat. En teoria, no s’ha d’anar a totes les classes, són voluntàries. 

Quina carrera t’agradaria fer? 

Com us he dit abans, he passat per moltes coses, però sempre he volgut fer alguna filologia i al final m’he decantat pel grau d’anglès a la UB amb extensió a l’alemany, perquè m’he enamorat de l’alemany, des de primer de l’ESO. Jo realment volia fer filologia germànica, però l’han tret justament aquest any, l’he estat buscant i l’única ha sigut a Salamanca. Llavors al final dic doncs faig aquesta i com que tinc l’extensió d’alemany o francès.

Quina és la nota d’accés?

La nota d’accés canvia cada any, però aquest any era un 5,86. Les d’humanitats no és que demanin menys nota, sinó que hi ha menys demanda. És a dir, si hi ha més demanda la nota és més alta i llavors només entra qui tingui la millor nota. Perquè si no les carreres d’humitats, i les carreres en si estan desapareixent. I la majoria que s’apunten són dones, sembla que sigui de noies i nois i això és molt absurd. I això es veu molt clar a batxillerat, perquè a la meva classe som gairebé tot noies menys tres nois, som divuit. Llavors està bé reivindicar que l’educació també és faci amb femení. 

Com et veus d’aquí a uns anys? 

Difícil, soc molt de planificar, però la vida m’ha donat experiències, la pèrduda del meu pare, seguiré aquest camí i tot i de cop i volta la vida et fa un gir de 180 graus. Que si s’ha de tenir un objectiu, però d’aquí a cinc anys, no t’ho sé dir, potser fa cinc anys t’hagués dit estaré aquí faré això.

Redactors Juniors

,
close