Lola Altet i Rosa Vilar
4 dones. La Berta Barceló i l'Aina Ribas amb la Rosa Vilar i Lola Altet. (Font pròpia)

Històries per recordar

/
67 views

Hem anat a caçar vivències. I hem trobat les de la Rosa Vilar i la Lola Altet

El passat dimarts 2 de març, les alumnes de l’Andreu Nin Report Aina Ribas i Berta Barceló vam anar a veure la senyora Rosa Vilar. Ens va explicar la seva experiència quan ballava ballets catalans de jove. Era un ball clàssic de Catalunya i consistia a ballar amb la teva parella, normalment un home i una dona. Recorda que presentaven la seva dansa per la Festa Major del Vendrell, a la plaça Nova.   

Rosa Vilar comparteix la seva experiència dins dels ballets catalans

No sabia ni què era un estic

Lola Altet

La senyora Lola Altet (El Vendrell, 1927) era fornera. Ens va explicar la seva experiència a Madrid quan tenia només 13 anys. Va anar a la capital amb l’equip d’hoquei on jugava i expressa que «anar a Madrid era com anar a un lloc amb els majors luxes».

Ens explica que «l’any 1940, quan tenia tretze anys, a Tarragona van crear diferents equips de diversos esports. Aquí al Vendrell va tocar l’hoquei herba. Van demanar a totes les nenes d’aquesta edat que hi participéssim. Llavors no sabia ni què era un estic. Cada setmana venia un entrenador de Tarragona a entrenar-nos. Anàvem al camp de futbol. Jo era davantera, també hi havia dues porteres, defenses i laterals. Hi havia una concentració a Madrid a la qual vam assistir; de fet, els diferents esports que es van formar a Tarragona hi van anar. Vam muntar a un tren que feia xucu-xucu».

I continua la seva història: «Quan vam arribar ens van distribuir per cases. Les organitzadores ens van posar dins d’un camió com aquells que transportaven tocinos i anaven repartint-nos per totes les cases -aquí dues, aquí dues més- i anàvem amb famílies particulars. Hi va haver gent que li van tocar cases molt bones i gent que no tant. Nosaltres vam ser les últimes a descarregar i vam pensar: “ja tenim temps, ja tenim temps…”. Ens va tocar una casa que, pobra gent, feina rai per menjar perquè tenien una mare malalta. Hi havia una nena jove que es cuidava de l’organització i ens va prendre cap a casa seva. Allà ens van donar menjar, beguda, lloc on dormir i ens portaven a l’entrenament. Vam tombar per Madrid quinze dies. Ens coneixíem tota la ciutat, sobre i sota, i tombàvem per Madrid molt tranquil·les. I va venir la concentració que era a finals d’octubre. Com que nosaltres no érem massa bones, al cap de no res ens van eliminar, però ens vam quedar allà i ens ho vam passar molt bé. Recordo que hi havia uns nens i ens piropejaven a nosaltres. Així es va acabar l’estada a Madrid».

Redactors Juniors

,

El més recent